divendres, de novembre 13

Amanida de tonyina / Ensalada de atún

más abajo en castellano

Amanida de tonyina

Obrir una llauna de tonyina és un acte de fortes arrels familiars que sempre ha estat carregat de perills: aquelles llaunes de llautó que calia obrir quasi a puntellades i que dibuixaven unes dents ben esmolades àvides de mossegar-nos el dit gros; més tard les maquinetes de rosca de dissenys infinits que generaven un fil finíssim digne de ser un estri de cirurgià; i els obre fàcils que de tan senzills són els que més ferits n’han fet,... però el I+D+I (Investigació científica, Desenvolupament, Innovació tecnològica) finalment ens ha donat unes llaunetes tapades hermèticament amb una mena de paper que fins i tot els nens poden manipular sense cap perill (a no ser el derivat pel contingut de colesterol o per l’ús fraudulent de la llauna en si).

I ens crèiem fora de perill, però del físic, no del psicològic. Perquè ara a l’obrir la llauneta de tonyina (en oli d’oliva i baix contingut de sal i greix) pense en la pobresa que hi ha al nostre planeta i en famílies famèliques assegudes hores i hores sense res que fer ni menjar i en governs inventats corruptes inservibles i en pirates miserables (de misèria) sense el glamour literari dels corsaris del segle XVII (la major part d’ells pagats per estats europeus) i en mariners assalariats segrestats en bodegues de 2000 tones i en politics menejant-se per les televisions com taurons davant d’una nova presa ferida i en famílies ploroses impotents i en maletins carregats de bitllets on bona part d’ells, com en els temps de l’envejada i cinematogràfica pirateria caribenya (tolerada per a menors), acabaran en mans blanques primermundistes, potser de parla políticament correcta i d’esperit democràtic...

Col·locar la tonyina desfeteta en una enciamera damunt les fulles d’encisam ben rentadetes i tallades, afegir les cebetes, les olives desossades i picades, la creïlla tallada en rodes i els ous en rodanxes. Amanir amb sal, vinagre, pebre i oli al gust.

Si ens la mengem mirant la tele o no queda al parer de cadascú-na

Ensalada de atún


Abrir una lata de atún es un acto de fuertes raíces familiares que siempre ha estado cargado de peligros: aquellas latas de latón que había que abrir casi a navajazos y que dibujaban unos dientes bien afilados ávidos de mordernos el dedo gordo; más tarde las maquinillas de rosca de diseños infinitos que generaban un hilo finísimo digno de ser un utensilio de cirujano; y los abre fáciles que de tan sencillos son los que más heridos han hecho,... pero el I+D+I (Investigación científica, Desarrollo, Innovación tecnológica) finalmente nos ha dado unas latitas tapadas herméticamente con una especie de papel que incluso los niños pueden manipular sin ningún peligro (a no ser el derivado por el contenido de colesterol o por el uso fraudulento de la lata en sí).

Y nos creíamos fuera de peligro, pero del físico, no del psicológico. Porque ahora al abrir la latita de atún (en aceite de oliva y bajo contenido de sal y grasa) pienso en la pobreza que hay en nuestro planeta y en familias famélicas sentadas horas y horas sin nada que hacer ni comer y en gobiernos inventados corruptos inservibles y en piratas miserables (de miseria) sin el glamour literario de los corsarios del siglo XVII (la mayor parte de ellos pagados por estados europeos) y en marineros asalariados secuestrados en bodegas de 2000 toneladas y en políticos moviéndose por las televisiones como tiburones ante una nueva presa herida y en familias llorosas impotentes y en maletines cargados de billetes donde buena parte de ellos, como en los tiempos de la envidiada y cinematográfica piratería caribeña (tolerada para menores), acabarán en manos blancas primermundistas, tal vez de habla políticamente correcta y de espíritu democrático...

Colocar el atún desmenuzado en una ensaladera sobre las hojas de lechuga bien limpias y cortadas, añadir las cebollitas, las olivas deshuesadas y picadas, la patata cortada en ruedas y los huevos en rodajas. Sazonar con sal, vinagre, pimienta y aceite al gusto.

Si nos la comemos mirando la tele o no queda al parecer de cada cual