Veo al mismo tipo interesante, misterioso y profundo que se esconde tras la risa... Veo al mismo chico creativo con ganas de comunicar, de expresar, de mostrarse (pero sólo un poco...) Veo al mismo ser sensible, sabio y algo escéptico que conocí hace ¿cuánto... casi 20 años? Permíteme una diferencia: la mirada ¿algo más triste? Domingo, me sigues encantando... Un besito.
Producte de la perversa combinació de lletres i ciències, agafant el pitjor de les dues, la superioritat moral del discurs científic protector de la veritat demostrable com qui creu en déu i la vanitat afectada del procés creatiu diferenciador del ser humà de la resta d'éssers vius com si fossem autèntics déus, es va formant o deformant tot convivint amb la imposició ètica dels cantautors, l'esplendor del "Bacalao" i l'objecció de consciència per tal de que no li tallaren els cabells aquells militars amb els seus uniformes encara impregnats de disciplina feixista
Que si teatre, que si narrador oral, que si rapsode, que si performer, que si tallerista, que si actor de cinema, que si nyapes televisives, que si clown, que si cabaret... Cul de mal seient o curiositat malaltissa o indecisió identitària, cada volta contesta una cosa quan li demanen per la seua professió. Deixeble de tot, mestre de res
I ara bloguer
1 Comments:
Veo al mismo tipo interesante, misterioso y profundo que se esconde tras la risa...
Veo al mismo chico creativo con ganas de comunicar, de expresar, de mostrarse (pero sólo un poco...)
Veo al mismo ser sensible, sabio y algo escéptico que conocí hace ¿cuánto... casi 20 años?
Permíteme una diferencia: la mirada ¿algo más triste?
Domingo, me sigues encantando...
Un besito.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home